L'arquebisbe de Barcelona, Joan-Josep Omella, ha demanat aquest dissabte que "elsgovernants, juntament amb la societat civil, empresaris, intel·lectuals,educadors i juristes i, en definitiva, tots aquells i aquelles que tenen algunaresponsabilitat i influència social i política, treballin pel bé comú i perla construcció d'una societat més unida, més lliure i més justa". En l'homilia de la Missa Pontifical de la patrona de Barcelona, celebrada a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, el prelat s'ha estrenat davant les autoritats civils, militars i eclesiàstiques, com també davant el poble creient, amb una homilia social i espiritual en què ha defensat "que no s'exclogui ningú" en l'ajuda als més necessitats."Tots units podrem més que separats. No hauríem d'excloure ningú en aquesta tasca de crear ponts, d'atendre les demandes socials, començant pels pobres i necessitats, d'establir àmbits de cultura, de formació en valors moral", ha assegurat.
L'homilia d'Omella ha estat, de fet, una ofrena de "tres roses a la Mare de Déu": "Els joves, la família i els nostres dirigents". L'arquebisbe ha demanat a la Mercè "ajuda perquè nosaltres sapiguem sortir a buscar tots els joves amb els braços oberts, amb sinceritat, sense judicis, sense prejudicis". En aquesta línia, ha defensat la necessitat de "ser clars en l'anunci íntegre de l'Evangeli, en tota la seva misteriosa bellesa, sense reduccionismes i sense mitges tintes ni rebaixes en els nivells d'exigència". Pel que fa a la família, el prelat ha recordat aquelles "que s'ho passen malament i no només econòmicament, sinó sobretot perquè els falta la unió, l'estima, la tendresa i la confiança perquè s'ha perdut l'amor". Després de defensar el valor de la unitat com la gran fita de la institució familiar, ha lamentat que, des de les administracions i els dirigents, "sovint es dóna suport més aviat a allò que va en contra de la unió familiar".
L'Ofici Solemne, que ha estat com sempre transmès en directe per Ràdio Estel, ha comptat també amb la presència de les principals autoritats civils. Entre altres personalitats, hi han estat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, el capità general José Manuel Muñoz, el regidor cap de l'Oposició a l'Ajuntament de Barcelona, l'exalcalde Xavier Trias, acompanyat per una quinzena de regidors més, alguns consellers i el director dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle. També destaca la presència de l'expresident Artur Mas i l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Eugeni Gay. Pel que fa al servei litúrgic, han concelebrat el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, el bisbe auxiliar de Terrassa, Salvador Cristau, el bisbe mercedari Alberto Vera Aréjula, de la diòcesi de Xai Xai (Moçambic), el vicari episcopal de Barcelona Joan Galtés i el rector de la basílica de la Mercè, Joan Martínez Porcell. A més d'aquests concelebrants principals, també hi havia altres preveres, a més dels dos diaques principals assistents, Jordi-Albert Garrofé i Aureli Ortín.
Tradició, vivència i dimensió social
L'ambient ha estat festiu i tradicional, amb l'església de la patrona de Barcelona plena de gom a gom i la presència de representants de nombroses entitats i institucions, entre elles les cases regionals amb seu a la capital catalana, que han fet les ofrenes, i la Germandat de la Mercè. L'alcaldessa Ada Colau, que no ha estat a la celebració religiosa tot i haver estat convidada per l'Arquebisbat i la basílica, ha arribat al final i, des de l'exterior, s'ha unit al grup de les principals autoritats, que han seguit una exhibició castellera i altres expressions de cultura popular a la mateixa plaça de la basílica, abans de desplaçar-se a la Plaça de Sant Jaume, on s'ha completat la festa institucional.
Cal recordar que, per segon any consecutiu, el Consistori ha eliminat la Missa Pontifical, malgrat l'arrelament i la tradició, del programa oficial de la Festa Major. Això no ha impedit, però, que una part important dels barcelonins, amb molts catalans en general, hagin viscut la dimensió religiosa i espiritual d'una celebració que, encara que vagi més enllà de les creences, té un indiscutible origen cristià, inspirat en la redempció de captius, amb Sant Pere Nolasc com a primer artífex des de l'any 1203, i en el nom de Mercè, que representa des del 1218 tota una obra religiosa i alhora de gran impacte social, a les presons i entre els més exclosos de la societat.
