L'arquebisbat de Barcelona ha explicat, a través d’un comunicat, que tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat "eren coneixedores" de la cerimònia de beatificació de Joan Roig i Diggle, un jove català que va morir màrtir, per odi a la fe, el 12 de setembre de 1936. L’acte es va celebrar aquest dissabte a la basílica de la Sagrada Familia amb gairebé 600 assistents. Entre les autoritats civils, van ser-hi presents el tinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, el director general de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat, Xavier Bernardí, i el cònsol del Regne Unit a Barcelona, Lloyd Milen, entre altres personalitats. L'Arquebisbat i l'Associació d'Amics de Joan Roig i Diggle, organitzadors de l'acte litúrgic, asseguren que primer de tot, volen demanar disculpes a aquelles persones que s’hagin sentit ferides, mentre patim restriccions en la nostra vida laboral i familiar. El comunicat també afirma que la Missa es va celebrar complint escrupolosament totes les mesures exigides per la legislació vigent, com s’ha anat fent des de l’inici de la pandèmia a totes les esglésies de l’arxidiòcesi. Mercè Raga, periodista de Ràdio Estel, n’ha parlat amb cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola.
L'ha sorprès tot el rebombori que s’ha generat arran de la missa de beatificació?
M’ha sorprès molt, m’ha desconcertat. Era una celebració prevista des de feia gairebé un any, en què hem pres totes les mesures indicades pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. De tota manera, com hem dit en el comunicat, demano perdó per la ferida que hagi pogut generar en tanta gent, quan, de fet, nosaltres estem al costat de tota la gent que pateix en aquest temps de pandèmia. De vegades no encertem a fer les coses prou bé, però ho vam fer amb responsabilitat i prenent totes les mesures de sanitat.
De fet, no van arribar a l’aforament permès del 30%.
Així és. Si haguéssim tingut en compte el 30% d’aforament permès, hauríem pogut arribar a gairebé 900 persones, mentre que només vam ser-ne 588. Quan mirem les fotos, veiem que hi havia molta distància entre els feligresos, molts espais buits. D’altra banda, cal tenir en compte que la basílica és molt gran i àmplia, amb un corrent d’aire impressionant. De vegades, a l’hivern, sembla que estiguem al carrer. Per tant, és una basílica molt ventilada. No és el mateix que la catedral o Santa Maria del Mar, més tancades.
Un dels aspectes més polèmics ha estat el del nombre de concelebrants.
Jo, que estava al presbiteri, podia veure com entre els concelebrants es guardava la distància de més d’un metre. El rector de la Sagrada Família, Mn. Josep Maria Turull, que ha patit el Covid i ha estat hospitalitzat molt temps, té molta cura que es respecti la distància de seguretat. Però la visió òptica que donava la televisió, molt allunyada, no era aquesta, i feia l’efecte que estàvem més junts del que ho estàvem en realitat.
Vostè va tenir ocasió de parlar amb el govern català d’aquesta celebració?
Amb la consellera de Salut vaig parlar-hi moltes setmanes abans, quan es va prendre la decisió de limitar l’aforament a les celebracions religioses al 30%. A partir d’aquí, vam enviar una carta a tot el govern de la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona fent-los saber la celebració de la beatificació i convidant-los a assistir-hi. Tots van rebre la carta d’invitació; alguns s’hi van apuntar, i d’altres no van poder o no van voler venir. Per tant, sabien que faríem aquesta celebració i ningú va dir res, absolutament res. Amb la consellera de Salut vam contactar dissabte per WhatsApp i diumenge vaig parlar amb la consellera de Justícia. Evidentment que nosaltres volem dialogar. De fet, per evitar tota aquesta tensió, confrontació, males interpretacions, per què no fem una taula de treball conjunta la societat civil i el govern en aquest temps de pandèmia en què és molt difícil trobar una solució? Una taula que compti amb la participació de tècnics, polítics, metges i el conjunt de la societat civil; que ens trobem de tant en tant per parlar de les mesures consensuades i escoltar per què es prenen determinades decisions. L’Església no és enemiga de la societat, al contrari, està al servei de la gent i és molt sensible al patiment de les persones que no tenen feina, no tenen diners, no poden viatjar, ni sortir. L’Església fem una gran tasca per ajudar les persones a través de Càritas, dels menjadors a les parròquies, de l’Hospital de Campanya Santa Anna. Segons quin gest, s’interpreta malament, es fan ferides, no hem fet res contra norma ni empipar gent, nosaltres volem treballar en aquesta societat que tant estimem, la societat catalana.
El govern català ha plantejat de limitar a 100 persones l’aforament màxim permès. Com valora aquesta proposta, tenint en compte, a més, que el proper 22 de novembre, a les 17 h, està prevista l’ordenació episcopal de Javier Vilanova, nou bisbe auxiliar de Barcelona?
No tinc cap inconvenient a parlar amb el Govern i ajornar la cerimònia per a més endavant, quan hi hagi un alleujament de la norma. Ara bé, de cara al futur, marcar un nombre concret d’assistents no és la millor solució, perquè no és el mateix celebrar la missa en una església petita que a la Sagrada Família, la catedral o Santa Maria de Mar, sempre, evidentment, guardant les distàncies i les mesures de seguretat. El mateix passa pel que fa als bars i restaurants, perquè si prenen aquesta mesura haurà de ser per a tothom. L’aforament és una mesura ben presa, que va adoptar en el seu moment el ministre del Govern central, Salvador Illa.
Pots tornar a escoltar l'entrevista AQUÍ
