La basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona acull aquest diumenge, a les 18 hores, una celebració de l’Eucaristia que inclourà l’acte anomenat ‘Sent la creu’, organitzat pel secretariat de Pastoral amb Joves de l’Arquebisbat. Aquest any es fa present la creu de Sant Climent, a Veneçuela, lligada històriament a la primera Missa que es va poder viure físicament a l’Amèrica del sud. Després de les experiències anteriors amb les creus de Lampedusa, Mossul (Iraq), Cambodja i Bangassou (a la República Centreafricana), aquesta cinquena edició de la iniciativa vol oferir novament, als creients i a la societat en general, un contacte amb el sofriment de moltes persones coincidint amb el primer diumenge de Quaresma. La celebració d’aquest diumenge a la basílica de Santa Maria del Mar, transmesa en directe per Ràdio Estel, està presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Joan-Josep Omella, i concelebrada pel cardenal veneçolà Balthazar Porras, arquebisbe de Mérida i administrador apostòlic de Caracas, que intervé com a testimoni des del seu compromís com a defensor del poble de Veneçuela. Hi ha també la possibilitat de fer un donatiu entrant al web de l'Arquebisbat de Barcelona o a través del bizum, amb el número 02136. El cardenal Porras, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, ha expressat la seva preocupació combinada amb una gran esperança.

Des de l'inici de l'evangelització, el camí ha estat difícil. Aquesta experiència va omplint els esperits, ara també en una crisi global que no és només sanitària a Veneçuela, sinó social, i que es remunta a unes dues dècades enrere. L'Església vol seguir sent signe d'esperança, amb petits gestos, com ara la recerca de l'entesa entre diversos sectors i la proximitat a la gent, especialment els més pobres, els qui pateixen. Volem ser Església en sortida i estimular la nostra població, no només a Veneçuela, sinó entre els 5 milions de veneçolans que viuen fora.

És sobretot el testimoni de la primera Eucaristia celebrada a Sud-Amèrica, en una zona semiàrida. Es van tallar dos pals irregulars d'un arbre d'aquesta àrea rural, coincidint amb la festa de Sant Climent, motiu pel qual porta aquest nom. Ha acompanyat el procés d'evangelització a Veneçuela, des de fa més de cinc segles. És un símbol, una icona que representa el repte de buscar una evangelització pacífica d'entesa i encontre, aleshores entre els indígenes i els conqueridors, però també ara entre els diversos sectors socials, buscant sobretot el bé de la immensa majoria de la població. La creu està treta d'una d'aquelles zones semiàrides que són molt resistents, i s'ha conservat intacta en cinc segles, tot i que també s'hi reflecteix un cert deteriorament.

En primer lloc, cal destacar que la creu va ser l'inici d'una trobada entre dues ètnies totalment diferents. Curiosament va néixer de manera molt pacífica, tant per part dels indis "caquetíos" que vivien en aquella regió com del conqueridor Juan de Ampíes. Es van entendre perfectament tot i ser dos mons i dos pensaments totalment diversos. Va començar tot amb bon peu. Això sí, uns anys després, altres interessos polítics i econòmic, sorgits pel deute del rei Carles V amb els banquers alemanys, van provocar altres situacions en què van estar implicats els qui buscaven metalls preciosos. Aquestes dificultats, però, s'han presentat durant els segles en un país que ara veu aguditzats els conflictes per una pandèmia que ens obliga repensar la societat, el món i també la presència de l'Església enmig d'aquesta situació.

Certament la nostra missió no vol un protagonisme, com tampoc portar la batuta. Vol fer una crida a buscar un acostament i un diàleg entre tots els sectors del país, perquè trobin una entesa racional i pacífica que enterri la violència i l'odi. També volem que, en un moment com aquest, s'obrin camins en què la transparència i la veritat estiguin per endavant perquè no fracassin tots els intents de diàleg i entesa. Volem facilitar un diàleg i un acord mínim, així com insistir en la necessitat de posar en primer lloc el bé de la gent, especialment els més desposseïts, i no pas disputes polítiques o econòmiques. Sembla una veu que crida en el desert, però és allò que l'evangeli ens marca.

Agraeixo ja d'entrada la generositat que molta gent mostra en col·laborar en alguns dels programes per ajudar la gent necessitada. Més que l'aportació material, és encara més important, però, prendre consciència que som Esglésies germanes i que, per tant, no hem de donar allò que ens sobra, sinó compadir-nos de debò des d'una actitud d'assumir aquesta realitat com va fer el bon samarità. Això passa per fer nostres el dolor i els sofriments de moltes persones. És el que ens mou a créixer en esperança, a tenir un sentit profund del perdó i la misericòrdia. Aquí sí que som principalment protagonistes, no pas simples espectadors de la realitat que ens envolta. L'agraïment és a l'Església de Barcelona i a les nombroses campanyes d'ajuda des de l'Església a Espanya. Nosaltres, des de Veneçuela, oferim l'alegria i la proximitat malgrat la gran dificultat. L'experiència eclesial és inesgotable. En aquesta celebració 'Sent la creu', ens unim a tot el món perquè contempli aquesta creu de Veneçuela.