Jordi Cerdà, historiador i membre del Cercle Carlemany, i Toni Florido, president de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, han analitzat aquest dimecres la situació a Líbia, país que ha obert la porta recentment a un nou govern d’unitat nacional. Ha estat en el programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, on tots dos han comentat una realitat d'esperança que la Unió Europea ja ha definit com “una oportunitat històrica perquè els libis acabin amb una dècada de conflicte i sumin esforços per reconstruir el país des de l’estabilitat, la sobirania pròpia i la mateixa unitat”. El 10 de març passat, ara fa tot just dues setmanes, 132 parlamentaris votaven a favor d’un executiu proposat pel nou primer ministre, Abdul Hamid Dbeibé. L’elecció es va produir en el marc del Fòrum de Diàleg Polític Libi, que va nomenar també Mohamed Yunes Menfi president del Consell, un nou organisme format per representants de cadascuna de les tres regions del país. Cerdà ha destacat que "el país és proper geogràficament però llunyà a nivell de geopolítica, i és víctima de les expotències colonials occidentals". L'historiador ha admès que veu malament l'horitzó de pau "després de l'alto el foc signat a l'octubre".

En un altre moment, Jordi Cerdà ha recordat que "Gaddafi va ser format militarment al Regne Unit per assumir després el poder per declarar una república de tall socialista". Ha dit també que el mandatari "va aconseguir elevar la qualitat dels seus ciutadans fins al punt que Líbia va ser, en aquest ranking, el primer de l'Àfrica". L'historiador, a més, ha assegurat que la història recent d'aquest territori, que ha qualificat "d'artificial", és "d'ingerències constants, una rere l'altra, i d'una guerra civil entre dues, tres o més faccions dins tot un complex sistema tribal". Per la seva banda, Toni Florido ha explicat que Gaddafi "era un dictador dèspota, una bèstia contra el seu propi poble". L'analista ha afegit que "la inestabilitat que es va donar després del derrocament del mandatari és producte del que també era una situació artificial, que existia precisament perquè el règim no permetia que es mogués ni un sol paper sense que hi hagués una repressió brutal". El president de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel ha lamentat que "Europa tenia un interès en l'estabilitat del rais per tapar fluxos migratoris que hi pogués haver, i ho hem estat veient".

Aquest nou govern de transició tindrà com a principals reptes aprovar uns pressupostos per a aquest any, elaborar una llei que reguli el referèndum sobre les esmenes a la Constitució i organitzar unes eleccions previstes per al 24 de desembre amb les quals Líbia vol deixar definitivament enrere la crisi oberta després del derrocament de Muamar el Gadafi l’any 2011. Aquest país del nord d’Àfrica, però, manté moltes incògnites obertes, després d’un temps en què la seva societat, encara amb moltes inèrcies tribals, es troba molt lluny d’una mínima normalització de la convivència i, sobretot, d’un cert ordre que permeti els libis tirar endavant. L’entorn mediterrani, Europa i la comunitat internacional en general hi tindran molt a dir.