Mohamed Fuad Amrani, director general de la Fundació Atil (ONG marroquina per a la prevenció de l’exclusió de nens i joves), Joan Martí Llobet, president delegat de Mans Unides a Barcelona, Mario Torres Paniagua, director general de la Fundació Acció Cultural Loyola, i Elisenda García, presidenta delegada de Mans Unides a Terrassa, han analitzat aquest divendres, des del programa El Mirador de l'actualitat, la Campanya de Mans Unides 2020 que ara es posa en marxa amb el lema “Qui pateix més el maltractament del planeta no ets tu”. Té com a eix principal la protecció e la terra. Fuad Amrani ha explicat que l'Associació Tetuaní d'Iniciatives Sociolaborals (ATIL) "ha treballat sempre en l'educació i la formació, primer des de la prestació de serveis en aquests àmbits i més recentment, tenint en compte les millores macroeconòmiques mentre persisteixen les desigualtat, a la millora de la governança democràtica i, amb l'ajuda de Mans Unides, a la reducció i la prevenció de l'abandonament escolar, com també sobretot a la reducció de la violència a les zones amb índexs més alts d'exclusió". En un altre moment, el dirigent social marroquí, representant d'una contrapart de Mans Unides, ha recordat que "el treball és una assistència tècnica al Ministeri d'Educació marroquí, al qual s'ofereix un model d'intervenció socioeducativa que passi a ser després política pública, a través de guies metodològiques per a professors, instruments d'avaluació i formació per a professors".
Joan Martí Llobet, per la seva banda, ha comentat que "Mans Unides té molt clar que cal buscar entitats contraparts de qualitat, perquè es garanteixi la posada en marxa de cada projecte". Igualment ha afegit que "els més de 5.000 voluntaris tenen la gran sort de rebre testimonis com el de Fuad Amrani, que estimulen la feina i el servei de cada dia". Elisenda García, per la seva banda, ha dit que "la sensibilització, dins les 72 delegacions de Mans Unides a Espanya, és un objectiu central, juntament amb la captació de fons". Així s'ha referit a la campanya i a la col·lecta del 9 de febrer, "que permet sostenir tots els projectes" de l'ONG, que "té la seva força en el voluntariat, amb uns diners rebuts que se'n van directament a l'ajuda als més pobres, des de les contraparts i amb la col·laboració dels voluntaris".
Mario Torres ha explicat que "la Fundació ACLO ha trobat des del seu inici, el 1966, tota una realitat rural complicada, amb un 90 per cent d'analfabetisme entre els camperols". Des de la prioritat "de donar educació primària a tothom", ha presentat tot el moviment social del moment com un prodigi perquè "ara el 90 per cent saben llegir i escriure, una fita assolida en uns 38 anys, amb els pagesos molt integrats, tot i que es viu encara l'exclusió social". El dirigent bolivià ha comentat que "el 62 per cent dels indígenes, agrupats en 36 pobles, es van organitzar en un moviment fins que el 2006 van fer una assemblea constituent per tenir influència a l'hora de veure protegits els seus drets en una nova Constitució". Torres ha destacat que l'entitat que ell coordina "promou els drets amb fets, sempre a partir de l'educació". D'altra banda, ha presentat la seguretat alimentària com "una necessitat perquè els nens vegin satisfets els seus drets", i ha destacat que "Mans Unides col·labora en aquest àmbit, fet molt important, perquè ajuda grans comunitats que tenen moltes limitacions derivades del canvi climàtic, com ara excés de pluges o glaçades massa freqüents". Finalment ha explicat que "es treballa per recuperar els coneixements locals, que han estat sovint capaços de superar 2.000 anys d'insuficiències". I sobre la situació política inestable que viu Bolívia, Mario Torres ha comentat que "hi ha entre la població com una por que aquesta situació comporti pèrdua de drets".
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest divendres 31 de gener.
L’ONG catòlica, amb centenars de projectes arreu del món des de fa més de 60 anys, afronta aquesta qüestió del medi ambient i l’emergència climàtica perquè vol mostrar la seva responsabilitat i el seu compromís amb la millor de les condicions de vida de tothom, com també de les capacitats d’adaptar-se a les conseqüències del desastre mediambiental per als més vulnerables, que són les poblacions més empobrides. A les portes del moment important que marca l’inici de la campanya amb el Dia del Dejuni Voluntari divendres vinent i la col·lecta el diumenge 9 de febrer, Mans Unides presenta aquests dies testimonis de compromís amb els països més castigats per tota la problemàtica mediambiental. D’una banda, hem mirat cap al Marroc on la Fundació ATIL treballa per prevenir l’exclusió social de menors i joves mitjançant intervencions que promouen l’enfortiment de sistemes i programes públics en els àmbits de la protecció de menors, l’educació bàsica, la formació professional i la inserció sociolaboral. L’ONG catòlica, a més, hi ha treballat en projectes de prevenció de la radicalització violenta de joves a Tetuan.
D’altra banda, hem conegut el treball pel desenvolupament rural en algunes zones de Bolívia, a través de projectes relacionats amb el suport a les bases productives, com ara rec, terrasses, carpes o solars. També ens hem endinsat en les iniciatives que hi ha en aquest país per enfortir les capacitats productives de pagesos, molts d’ells indígenes, i la població urbana. Igualment hem comentat accions de seguretat alimentària, transformació bàsica i comercialització. Tot plegat forma part d’un compromís, el de Mans Unides, que continua sent molt necessari i que ens interpel·la a l’hora de valorar el repartiment dels recursos del món i activar l’emergència climàtica perquè els qui més la pateixen millorin les seves condicions de vida.
