Mor el Papa Francesc, després de més d'una dècada de pontificat. Durant aquest temp, ha fet prop de mig centenar de viatges apostòlics fora d'Itàlia, quatre encícliques (Lumen Fidei, Laudato Si, Fratelli tutti i Dilexit Nos), desenes d'exhortacions (sobretot l'Evangelii Gaudium, considerada programàtica) i altres documents. Aquest és el llegat d'un home de gestos de proximitat i grans reformes concebudes per a l'Església catòlica del segle XXI.

Ara, l'Església entra en un període de Seu Vacant durant el qual es faran els dies vinents els funerals d'estat pel pontífex argentí i també la convocatòria formal d'un Conclave per escollir el successor, un nou bisbe de Roma.

El llegat

El Papa Francesc, Jorge Mario Bergoglio, va néixer a Buenos Aires el 17 de desembre de 1936. És el Papa número 266 de l'Església catòlica i el primer no europeu. Va ser elegit el 13 de març de 2013 pels cardenals reunits en conclave, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI. Bergoglio va triar el nom de Francesc com a Papa, en honor a Sant Francesc d'Assís.

Ja com a Papa, Francesc ha publicat quatre encícliques: la 'Lumen Fidei', iniciada per Benet XVI i acabada per ell mateix el 2013, la 'Laudato Si', publicada el 2015, la 'Fratelli Tutti', el 2020, i la Dilexit Nos del 2024. Ha seguit una línia pastoral i social basada en el missatge cristià de la misericòrdia, l'amor de Déu, una Església de portes obertes, pobra i per als pobres, i molts ponts de fraternitat i defensa de la pau amb totes les creences. "Obrim les portes! És el Senyor qui ens crida. Una Església sense cadenes i sense murs, en què cadascú pugui sentir-se acollit i acompanyat", va dir el 29 de juny de 2023 durant la celebració de Sant Pere i Sant Pau.

"Obrim les portes! És el Senyor qui ens crida. Una Església sense cadenes i sense murs, en què cadascú pugui sentir-se acollit i acompanyat"

El primer pontífex procedent del continent americà

Francesc és el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del Papa Joan Pau II havia estat considerat un dels candidats a la seu de Pere, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i va ser creat cardenal el 2001.

L'any 1957, quan tenia 21 anys, Jorge Mario Bergoglio va tirar endavant la seva vocació sacerdotal, i va entrar al seminari l'11 de març de 1958 i després al noviciat jesuïta de Santiago de Xile. Va ser ordenat sacerdot a Buenos Aires el 13 de desembre de 1969. Després d'una gran activitat com a sacerdot i professor de teologia, va ser ordenat bisbe el 20 de maig de 1992. Més tard ja va seguir la seva trajectòria com a arquebisbe titular de Buenos Aires fins que va ser elegit Papa. Durant tot aquest temps previ al 2013, també va viure dos períodes consecutius com a president de la Conferència Episcopal Argentina. El 2007, va ser relator d'una important Assemblea del Consell Episcopal Llatinoamericà al santuari brasiler d'Aparecida, on el papa Benet XVI va ser present a la inauguració.

A la Santa Seu, Bergoglio ha estat membre de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, de la Congregació per al Clergat, de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i de les Societats de Vida Apostòlica, del Pontifici Consell per a la Família i de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina.

Com a arquebisbe de Buenos Aires -diòcesi de més de tres milions d'habitants- Jorge Mario Bergoglio va pilotar un innovador projecte missioner centrat en la comunió i l'evangelització. Els seus quatre objectius principals van ser comunitats obertes i fraternes; protagonisme d'un laïcat conscient; evangelització adreçada a cada habitant de la ciutat i assistència als pobres i als malalts. En aquella etapa, ja invitava sacerdots i laics a treballar junts. El setembre del 2009, va posar en marxa, en l'àmbit nacional, la campanya de solidaritat pel bicentenari de la independència de l'Argentina: amb dues-centes obres de caritat per dur a terme fins al 2016.

Des de la seva primera històrica visita a l'illa italiana de Lampedusa el juliol de 2013, on va denunciar una "globalització de la indiferència" davant el drama de les migracions, fins a l'últim tema definit per a la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat del 2023, el missatge de Francesc ha estat molt social. La denúncia de les guerres, particularment la d'Ucraïna i moltes altres, ha estat igualment una línia de continuïtat en les comunicacions del Sant Pare des del 2013. Com a mostra, tenim el missatge amb la intenció de pregària per a l'abril de 2023, amb una crida universal a deixar les armes i a favor de la no-violència. "Viure, parlar i actuar sense violència no és perdre ni renunciar a res, és aspirar a tot", va dir.

"Viure, parlar i actuar sense violència no és perdre ni renunciar a res, és aspirar a tot"

Un comunicador exemplar

Francesc ha estat, a més, un comunicador exemplar. Ha concedit nombroses entrevistes a mitjans de tota mena, alhora que va ser especialment famosa l'entrevista que li va fer el català Jordi Évole en el programa 'Salvados' de la Sexta, com també un gran documental titulat 'Amén, Francisco responde', produït i dirigit pel mateix Évole juntament amb Màrius Sánchez i distribuït per Disney.

Però el gran document programàtic del Papa Francesc va ser l'exhortació 'Evangelii Gaudium', la Joia de l'Evangeli, publicada el 2013. En aquest document, destaca la importància de construir una 'Església en sortida', que acabi definitivament amb l'autoreferencialitat i sigui més oberta al món.

A banda de tot això, el pontífex argentí ha destacat per haver consolidat la "tolerància zero" contra els abusos en l'àmbit de l'Església, que ha denunciat reiteradament, ha condemnat i ha intentat eliminar i prevenir al màxim de cara al futur, impulsant la petició de perdó i la transparència. Igualment, ha demanat perdó per molts altres motius. Especialment rellevant va ser el viatge de finals de juliol del 2022 al Canadà, on va expressar l'autocrítica i l'acostament a les comunitats indígenes d'aquest país, com també havia fet amb el Sínode de l'Amazònia i el document 'Querida Amazonia'.

Són exemples d'un home, Jorge Mario Bergoglio, que ha reformat l'Església, amb l'ajuda sinodal d'un consell de cardenals i de moltes persones que han lluitat amb ell per aquest canvi. El paper de la dona, amb nous llocs de responsabilitat inèdits a la Santa Seu, i l'obertura a revisar el celibat sacerdotal són altres exemples d'aquesta visió d'adaptació i de noves esperances de futur.