La Congregació per a la Doctrina de la Fe ha publicat aquest dijous un "manual d'instruccions" per guiar, pas a pas, els qui han de trobar i descobrir la veritat quan un menor d'edat és abusat per un clergue. El nou vademècum ofereix una resposta precisa i puntual a les preguntes més recurrents. En poc més de 30 pàgines i 9 capítols, respon a les qüestions principals sobre alguns punts dels processos en el tractament de casos d'abús sexual de menors d'edat comesos per sacerdots i religiosos. No és, doncs, un text normatiu o una nova legislació sobre la matèria, sinó un instrument destinat a ajudar els bisbes de totes les diòcesis del món i els juristes que necessiten traduir en accions concretes la legislació canònica sobre els delicta graviora (delictes greus) que constitueix "per a tota l'Església, una ferida profunda i dolorosa que ha de ser guarida", diu el document.
El manual havia estat sol·licitat durant la Trobada de Presidents de les Conferències Episcopals del món sobre la Protecció dels Menors en l'Església, que es va fer al Vaticà el febrer de l’any passat. Ara es difon en la versió anomenada "1.0", perquè s'actualitzarà periòdicament en funció dels canvis en la legislació vigent o de la pràctica de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Entre moltes altres orientacions, el text diu que "només un coneixement profund de la llei i del seu esperit podrà donar el servei adequat a la veritat i a la justícia, que s'ha de buscar amb particular atenció a la matèria delictiva greu per raó de les profundes ferides que infligeixen a la comunió eclesial".
Allò que configura un delicte, la manera de desenvolupar la investigació prèvia i els possibles procediments penals que hi ha són algunes de les qüestions que es responen de manera precisa i específica, amb constants referències als codis vigents, al motu proprio Sacramentorum Sanctitatis Tutela de Joan Pau II, del 2001 i actualitzat per Benet XVI el 2010, i el més recent motu proprio ‘Vós estis lux mundi’, publicat el 2019 pel Papa Francesc. En alguns casos, a més, s'especifiquen les diferències entre el Codi dels Cànons de les Esglésies Orientals i el de Dret Canònic de l'Església Llatina. Per exemple, en la realització d'un procés penal extrajudicial -és a dir, administratiu-, que redueix les formalitats processals per accelerar la justícia, però manté intactes les mateixes garanties, l'Església Llatina no preveu la presència d'un Promotor de Justícia mentre que, per a les Esglésies Orientals, és obligatòria.
Acollida, escolta i acompanyament a la víctima són la base de l’escrit, que exigeix la protecció de la persona humana, que es garanteixin els drets de l'acusat, una verificació escrupolosa i precisa de tota la informació rebuda per un busbe sobre un suposat cas d'abús, assegurar la validesa del sigil sacramental i l'obligació de respectar el "secret d'ofici", tot i que se subratlla que, durant la investigació prèvia, la presumpta víctima i els testimonis no tenen l'obligació de guardar "silenci sobre els fets". Finalment, la guia estableix la importància de la col·laboració entre Església i Estat, amb l’obligació de comunicar els fets a les autoritats civils competents cada vegada que consideri que això és indispensable per tutelar la persona ofesa o altres menors de el perill d'eventuals actes delictius. I sobre l’ús el terme ‘suspensió a divinis’ per indicar la prohibició d'exercir el ministeri imposada com a mesura cautelar a un clergue, el Vademècum suggereix "evitar aquesta denominació" durant la fase d'investigació prèvia perquè és una pena que en aquesta etapa "no pot ser imposada encara".
El cardenal Ladària destaca el caràcter de guia que té el document
El prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Lluís-Francesc Ladària, ha presentat avui el vademècum com un "manual d'instruccions" per assistir els qui han d'ocupar-se concretament dels casos des de la primera notícia d'un possible delicte fins a la conclusió final del cas (la res iudicata). Entre aquests dos extrems, hi ha temps d'observar, etapes per anar superant, comunicacions per activar i decisions per prendre. Recordem que, durant la cimera d’ara fa un any i mig, el Sant Pare va lliurar 21 punts de reflexió per orientar el treball, i el primer deia precisament que calia "elaborar un vademècum pràctic en el qual s'especifiquessin els passos que caldria seguir per l'autoritat en tots els moments clau de l'aparició d'un cas". La proposta va ser recollida i replantejada pels participants, de manera que, en la conferència de premsa final, es va prendre l'elaboració del text com una de les propostes concretes que calia dur a terme.
Missatge del Papa sobre el Carme
El Papa dedica avui el seu missatge de Twitter a la festa de la Mare de Déu del Carme. Amb el hashtag #VirgendelCarmelo, Francesc la defineix com la mare nostra, i demana la seva ajuda per “tenir mans innocents i cor pur, com també per no mentir ni parlar perjudicant els altres". El pontífex conclou que “així podrem pujar a la muntanya del Senyor i obtenir la seva benedicció, la seva justícia i la seva salvació”.
