Joan Pallarès, historiador i delegat a Catalunya de la Federació Espanyola de Donants de Sang, Victòria Molins, teresiana compromesa en l'àmbit de l'exclusió social, i Felip-Juli Rodríguez, director del Secretariat per al Catecumenat de l'Arquebisbat de Barcelona, han analitzat aquest divendres, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', l’inici de la Quaresma, que obre una reflexió i un debat social sobre el sentit humà i cristià d’aquests 40 dies, com també sobre el seu impacte social. Viqui Molins ha destacat que "vivim el calendari litúrgic, que té un sentit molt bonic amb la Pasqua com a cim i una preparació prèvia, com si fossin només tradicions de bunyols, mones o altres elements". De la Quaresma, ha explicat que "viure aquest temps amb il·lusió és un mínim, i sovint no s'aprofundeix". La religiosa ha comentat que, "després del nacionalcatolicisme, els creients no hem sabut moure la gent, perquè fer-ho des de l'obligació no ha donat resultat". Ha dit també, com a exemple, que "el fet que la Missa hagi de ser una obligació, com passava abans, no té gràcia". Molins ha recordat que "no s'ha de viure amb angoixa, sinó veient-hi el sentit en la vivència d'allò que ens diu la paraula de Déu sobre estimar i ajudar els altres". I davant la realitat de cristians allunyats, ha conclòs que, "quan es torna a parlar de Jesús i no tant de normes, de manaments o de l'Església, es recupera la centralitat".
Joan Pallarès ha lamentat que "segurament no sabem viure ni la Quaresma ni la resta de l'any litúrgic, fins i tot tampoc el Nadal". En aquesta línia, ha afegit que "vivim en la superficialitat" i que "molts creients no saben res de les festes que anem vivint". L'historiador ha subratllat que Quaresma "no és portar una cendra al front, sinó que allò s'hagi convertit en una visita al malalt, en una trucada o fins i tot simplement en un somriure". Ha lamentat que "molts batejats s'allunyen i, si tornen, ja ho tenen tot fet", i ha reivindicat que "els cristians actius d'ocupin també d'ells".
Felip-Juli Rodríguez, per la seva banda, ha explicat que "el Catecumenat està augmentant de manera molt important a Catalunya i arreu d'Europa". Ha comentat que "una quarantena de persones que volen rebre el Baptisme, la Confirmació i l'Eucaristia comencem l'etapa final d'un itinerari molt variat en cadascú" amb una celebració especial coincidint amb el primer diumenge de Quaresma Ha revelat que darrerament "s'estan batejant 300 adults cada any a Catalunya" i que "la xifra no ha baixat des que es van crear els serveis del Catecumenat l'any 2000" a les diòcesis amb seu a Catalunya. El prevere, també rector del Seminari de Barcelona, ha conclòs que "ara és el moment de centrar-se novament en Jesucrist i el seu evangeli, acompanyant aquells que el busquen, sense entrar en històries del passat o del futur".
Tot això, amb molts costums en general lligats a aquest temps del calendari cristià, marquen la vida de molta gent. Hem explorat el significat de la privació d’aliments, aficions o vicis perquè el valor estalviat sigui destinat a les persones necessitades. També hem aprofundit en el fons del que són el dejuni, l’abstinència i altres privacions. La sensació d’una pèrdua creixent en la inquietud religiosa, com també del sentit de pertinença a l’Església com a institució, conviu amb les alternatives que la mateixa Església ofereix actualment, de manera més intensa, per presentar la fe cristiana als homes i dones d’avui. És el cas, per exemple, del catecumenat per als no batejats adults que lliurement decideixen fer el pas.
Aquest any, coincidint amb aquests primers dies de Quaresma, volem comentar també l’últim estudi del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, segons el qual els catòlics catalans posen a l'Església una nota de 2,61 sobre 10. Al conjunt de l'Estat, la puntuació que obté l'Església és de 3,8 sobre 10, i a Catalunya, més d’un punt inferior. En aquest sentit, la franja d'edat que més crítica és amb l'Església és la compresa entre els 25 i 34 anys, que la puntua amb un 1,82, mentre que la franja més jove (18 a 24 anys) la valora igual que la franja més adulta (50 a 64 anys). Una altra de les dades d'interès que es desprenen d'aquest estudi del CEO és el nombre de persones que van a missa. Segons les darreres dades del CIS, a l'Estat espanyol, el nombre de catòlics que no van quasi mai a missa ha pujat de gairebé un 23% els darrers 20 anys. A l'actualitat dos de cada tres catòlics no van a missa en tot l'any, i els qui hi van regularment representen el 18,3%.
Més enllà de les xifres, el sentit religiós de la Quaresma queda, com també la presència de Déu, d’una manera o d’una altra, en la vida i la consciència de les persones. Això no és qüestió de context temporal o social, sinó de necessitat de trobar un sentit a la pròpia vida.
