Aprofitant que són Festes de Nadal i que els tres Reis mags de l’Orient ja estan rondant, des de l’espai diari El Pitjor del pitjor, volem fer-vos algunes recomanacions perquè, a l’hora d’escriure les vostres cartes, ho feu de manera responsable. I és que no sempre som conscients dels valors que porten implícits molts dels objectes que demanem a Ses Majestats. Aquest divendres, primer dia del nou any, hem tancat la setmana parlant amb Xavier Rubio, membre de Fiare Banca Ètica i de la Xarxa d’Economia Solidària. Ens ha parlat de la iniciativa Pam a pam, “el mapa col·laboratiu que pretén visibilitzar que a Catalunya hi ha, en 12 àmbits de l’economia, la possibilitat de produir, consumir i distribuir posant en el centre les persones i la societat”, segons les seves paraules.

Aquesta proposta ofereix alternatives de productes de proximitat, d’agricultura ecològica, de roba, de cultura, d’educació, de tecnologia, de cura i d’oci que estan fets des dels pobles, des dels barris i des de les ciutats de Catalunya per donar resposta a les necessitats i desitjos de les persones. Rubio també ha explicat que una de les característiques de l’economia social i solidaria és que “neix al territori pel territori i, per tant, sempre anirà lligada a les necessitats de la ciutadania”. Així, segons ha conclòs, les persones que ho desitgin “tenen la possibilitat de fer economia però d’una altra manera”.

Aquest dimecres, últim dia de l'any 2014, hem comptat amb el punt de vista de Juanjo Martínez, responsable de productes i gestió de Comerç Just. Segons Martínez, aquesta alternativa de consum “és una eina de desenvolupament pensada per les poblacions excloses dels països més desafavorits”. 

D’altra banda, Martínez també ha volgut apuntar que aquest sistema “serveix per sensibilitzar la societat”, perquè permet que la gent tingui una alternativa de consum que asseguri que el producte que consumeix s’ha fet respectant tots els drets de les persones, dels treballadors i del medi ambient. El responsable de Comerç Just ha avisat de la necessitat que la gent “sàpiga què compra, que faci l’esforç de saber sempre com està produït” allò que adquireix. Des de Comerç Just, han intentat incentivar el consum dels productes que comercialitzen oferint articles amb categoria i permetent que el comprador “faci un bon regal”, perquè “el fet que sigui caritatiu no vol dir que hagi de ser un regal dolent”, ha conclòs.

Pel que fa a altres protagonistes de la setmana, el psicòleg Daniel Borrell parlava, aquest dimarts, dels valors sexistes associats als productes que consumim i al nostre dia a dia. El també soci fundador del gabinet Quantum ha aclarit que “és imprescindible reconèixer la importància que té tot allò que aprenem quan som petits perquè determinarà la resta de la nostra vida”. 

Segons Borrell, totes les esferes de la vida social, “l’educació, els missatges, el llenguatge, l’escola, la televisió, les pel·lícules, les sèries”, tenen un impacte sobre les persones i “construeixen el fet de ser home o de ser dona”. També ha advertit que si ens fixem en les joguines, “aquelles adreçades als nens estan molt més centrades en el jo, en la competició. En canvi, les joguines dirigides a les nenes valoren més el tu, el cuidar, l’alimentar”. En aquest sentit, el psicòleg ha apuntat que s’ha de potenciar justament el contrari, “que els nens puguin tenir més empatia i les noies, més autoestima” perquè, segons ell, “és positiu estimular la competitivitat i l’empatia, però això no ha d’estar determinat pel sexe”.

D'altra banda, dilluns vam encetar la setmana parlant de la reproducció dels estereotips de gènere a través de les joguines amb Sergi Fàbregues, membre de la Unitat d’Igualtat de Gènere de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El també professor d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació ha explicat que les joguines tenen un paper central en la socialització, “perquè a través de les seves formes de consum, els infants adquireixen una sèrie de valors i de pautes de comportament que en la vida adulta es materialitzaran en rols diferenciats en funció del seu sexe”.

 

Fàbregues argumenta que “el fet que la societat plantegi les nines i els cotxets com la principal forma de consum de les nenes farà que assumeixin la cura o determinades feines com una responsabilitat, diferent a les responsabilitats que assumiran els nens”. És per això que esdevé de gran importància elaborar alternatives per tal d’exercir un consum responsable i no fonamentat en valors sexistes. En aquest sentit, el professor ha proposat “potenciar la compra de joguines de caràcter neutre, com bicicletes, llibres de contes, jocs de ciència, de màgia o de dibuix”. També és important, segons el seu criteri, “evitar la sobreexposició de nens i nenes a la publicitat televisiva o als catàlegs de joguines” i “potenciar la cooperació i el treball en equip amb jocs que fomentin activitats conjuntes”.