Participa en l'enquesta d'aquesta setmana de Ràdio Estel: Et semblen abusius els preus de la universitat pública a Catalunya? Aquesta setmana encetem nou tema a l'espai #elpitjordelpitjor de Laura Aznar. Ens centrem en el cost que assumeixen els i les estudiants, el finançament públic i la darrera reforma universitària, que redueix a tres anys els graus i amplia els màsters a dos anys. Dimecres ens ha acompanyat la diputada del Partit Popular i portaveu d’Ensenyament Maria José García, que considera que el principal avantatge de la mesura és “la convergència amb el resta d’Europa i passar d’un sistema rígid de 4+1 (4 anys de grau i 1 o 2 de màster) a un sistema flexible”. També ha destacat que aquest decret no imposa cap modificació a cap universitat sinó que “dóna llibertat perquè adaptin la durada dels graus i dels màsters si volen i en el termini que creguin oportú”. El que ara intenta fer el govern, segons explica García, “és convergir amb Europa, fet que aporta avantatges com ara facilitats per reconèixer i homologar títols, ja que és més fàcil que vinguin estudiants de l’estranger i que els nostres estudiants hi viatgin”.
La diputada popular ha volgut deixar clar que aquest decret “s’ha estat debatent durant dos anys amb els rectors de les universitats, ha tingut el vist i plau del Consell d’Estat i ha estat aprovat per la Conferència General de Política Universitària”, de manera que “no s’ha fet de manera precipitada o unilateral, ni és una imposició”, segons la dirigent del PP català. D’altra banda, també ha volgut desmentir que amb aquest nou model, els estudiants que no cursin un màster perdin empleabilitat. “Amb el grau de tres cursos”, explica, “es té la mateixa capacitació professional que amb el grau de 4 cursos”. En aquest sentit, Garcia sentencia que, segons els estudis que té el Ministeri, “una titulació de grau et permet accedir en el 90% dels casos a un lloc de treball, i amb aquesta reforma costarà 3 cursos, en lloc de 4”. María José García ha conclòs que, “per tenir una titulació de grau les famílies s’estalviaran un curs d’universitat, mentre que per tenir un màster hauràs de pagar igual que pagaves abans, perquè també hi havia màsters de dos anys”.
Es pot escoltar aquí (des del minut 35'00") tota l'entrevista a la diputada del PP María José García.
Divendres, per tancar la setmana, hem entrevistat João França, periodista del Diari de l'Educació i membre de l’Observatori del Sistema Universitari. Després d’escriure l’article Quatre claus per entendre el nou model universitari del 3+2, França ha analitzat les conseqüències del model 3+2: “No és una reforma de fons. Hauria de servir per fer graus més analistes i màsters més especialitzats, però no planteja cap canvi en el tipus de graus, que ara mateix són molt especialitzats. O sigui que segurament és una mesura recaudatoria o per reduir el volum de la universitat”.
El periodista, en aquesta línia, ha afegit que no és tampoc una homologació amb Europa, ja que a la Unió Europea, el 60% fan servir el model 3+2 i el 40% combinen altres models. Segons ha explicat João França, el govern espanyol compta que un 80% dels estudiants es quedin només amb el grau, fet que implica un aprimament important de l’estructura universitària. El periodista entén que les universitats, malgrat poder escollir, faran graus de 3 anys i se’n crearan de molt específics: “Hem passat de 150 llicenciatures i diplomatures a 500 títols de grau, perquè hi ha una obertura del model”.
Escolta aquí (minut 31'00") l’entrevista a João França.
Per valorar quin és l’estat de la qüestió, dimarts hem introduit la nova reforma universitària, el model 3+2, i ens n’ha parlat Ramon Sans, responsable del sector d’Universitats de la UGT Espanya. Des del seu punt de vista, “la reforma en aquests moments no té cap mena de sentit” perquè considera que no s’ha fet cap avaluació de com estan funcionant els graus 4+1, que fa poc que s’han implantat. Així doncs, Sans pensa que aquest nou model és un “fer per fer, i més encara quan pràcticament tothom hi està en contra”. D’altra banda, també qüestiona el fet que les universitats tinguin autonomia per aplicar-la o no, perquè això es traduirà en el fet que “cada centre decideixi si fer un grau determinat en 4 anys o en 3", alhora que ha lamentat que "es perdin el 25 per cent dels continguts”.
Sobre les declaracions del Ministre José Ignacio Wert, que afirma que amb aquesta reforma les famílies estalviaran més, Ramon Sans explica que, “si desapareix un any, certament hi ha estalvi, però el que no va dir el ministre és que qui realment estalvia son les universitats”. En aquest sentit, ha explicat que, si el que paguen els estudiants per la matricula dels graus està entre el 20 i el 25 % del que val un curs acadèmic, la resta (75-80%) l’assumeixen l’administració, les universitats i l’Estat. En relació amb això, el dirigent sindical ha destacat que, “si els graus es redueixen un any, aquestes institucions són les que realment estalviaran”. El canvi introduït pel govern espanyol només funcionaria, segons Sans, amb unes condicions molt específiques. “Això es podria fer així”, ha apuntat, “sempre que els estudiants, per tenir una certa empleabilitat, no haguessin de fer el màster, la matricula del qual costa el doble que les del grau”. També ha assegurat que "és necessari el màster per poder aconseguir un treball, amb la qual cosa canvien un any de grau per un any de màster i acaben pagant més que amb el grau de 4 anys”.
Es pot escoltar aquí (minut 31'00") tota l'entrevista a Ramon Sans.
D'altra banda, dilluns hem arrencat la setmana parlant amb Enric Tello, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l’Observatori del Sistema Universitari. Un estudi d’aquesta institució revelava la setmana passada que els estudiants catalans paguen més del 40% en relació amb el cost de la docència. “Això és una mitjana però depèn de les universitats en concret, n’hi ha de més cares que altres”, apunta Tello, “i això passa perquè les administracions públiques han disminuït en un 43% les seves aportacions a les universitats des de l’inici de la crisi econòmica”.
Així, la despesa universitària en total ha caigut un 23%, però la diferència entre el que les administracions han deixat d’aportar i la disminució de la despesa, “l’han cobert l’increment de les matricules universitàries”. Segons el criteri del catedràtic, la principal conseqüència de que les universitats rebin menys finançament públic és “la disminució de la quantitat i qualitat de l’ensenyament i la recerca”. Però no és la única. El fet que es traspassi una part creixent d’aquest cost als estudiants “vol dir que estem canviant per via de fet i sense que hi hagi un debat social, el model del finançament de les universitats”. Des del seu punt de vista, Catalunya s’està allunyant cada cop més de la idea que “un país ha d’assumir el cost de la formació de la joventut, perquè també se’n beneficia”.
Tello considera que això és molt dolent perquè, promovent un sistema universitari elitista, “es perd l’oportunitat de captar i treure partit al talent de les persones que han nascut en famílies més desafavorides”. En aquesta línia, ha conclòs que, “com a resultat dels augments dels preus, per primera vegada des dels anys 70, han baixat les matriculacions a les universitats públiques catalanes”.
Es pot escoltar aquí (des del minut 33'00") tota l'entrevista a Enric Tello.
