A la tarda del diumenge de Pentecosta, ha tingut lloc als jardins del Vaticà la trobada promoguda pel Papa Francesc amb els presidents d'Israel i Palestina, Simon Peres i Mahmud Abbas, entesa com una invocació de pregària per la pau a Terra Santa. En l'esdeveniment, que ja havia anunciat el Papa el 25 de maig passat a Betlem, hi ha participat també el patriarca ecumènic de Constantinoble, Bartomeu I.
Es tracta d'una iniciativa sense precedents, que ha sorprès tothom, però que té un gran significat, perquè ni el Papa ni els seus convidats han entrat en qüestions polítiques per resoldre els problemes del Pròxim Orient. No s'ha abordat tampoc la dinàmica de les negociacions entre les parts, sinó que només s'ha pregat per la pau.
Però la trobada és important perquè Francesc ha aconseguit involucrar dos protagonistes del conflicte al Pròxim Orient, dos líders polítics, perquè preguin junts, i amb ell i el patriarca ortodox Bartomeu, per la pau. I alhora invoquin a Déu que, segons la tradició és el mateix Déu: el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob. Perquè la pau sigui sentida com un do de Déu, una responsabilitat profètica amb els altres.
Tots, un després de l'altre, han invocat la pau a Déu. No hi ha hagut cap tipus de sincretisme perquè s'ha resat en tres moments. Ha començat la comunitat de la delegació jueva, seguida de la catòlica i finalment la musulmana d'acord amb l'ordre cronològic de les tres religions. En cada ocasió, hi ha hagut un primer moment d'acció de gràcies per la Creació, seguit d'una oració de perdó i una invocació de pau. Els tres moments s'han separat amb breus passatges musicals de les tradicions jueva, cristiana i musulmana.
Tot seguit, el Papa Francesc ha pronunciat una al·locució, que ha donat pas a les intervencions de Shimon Peres i Mahmud Abbas. La cerimònia ha acabat amb un gest de pau, estrenyent tots les mans. Després, tots tres han plantat oliveres, en un lloc proper, com a símbol de la pau.
Aquestes són les paraules del Papa Francesc:
Senyors presidents,
Els saludo amb gran alegria i desitjo oferir-los, a vostès i a les distingides delegacions que els acompanyen, la mateixa benvinguda càlida que m'han ofert en el meu recent pelegrinatge a Terra Santa.
Gràcies des del fons del meu cor per haver acceptat la meva invitació a venir aquí per implorar a Déu, junts, el do de la pau. Espero que aquesta trobada sigui el començament d'un camí nou en la recerca d'allò que uneix, per superar el que divideix.
I gràcies a Vostra Santedat, venerat germà Bartomeu, per haver vingut i ser aquí amb mi per rebre aquests il·lustres hostes. La seva participació és un gran do, un valuós suport, i és testimoni del camí que, com a cristians, estem seguint cap a la plena unitat.
La seva presència, senyors presidents, és un gran signe de fraternitat, que fan com a fills d'Abraham, i expressió concreta de confiança en Déu, Senyor de la història, que avui ens mira com a germans l'un de l'altre, i desitja conduir per les seves vies.
Aquesta trobada nostra per invocar la pau a Terra Santa, al Pròxim Orient i a tot el món, està acompanyada per la pregària de moltíssimes persones, de diferents cultures, nacions, llengües i religions: persones que han resat per aquesta trobada i que ara estan units a nosaltres en la mateixa invocació. És una trobada que respon al desig ardent de tots els qui anhelen la pau i somien amb un món on homes i dones puguin viure com a germans i no pas com adversaris o enemics.
Senyors presidents, el món és un llegat que hem rebut dels nostres avantpassats, però també un préstec dels nostres fills: fills que estan cansats i esgotats pels conflictes i amb ganes d'arribar a les albors de la pau; fills que ens demanen enderrocar els murs de l'enemistat i prendre el camí del diàleg i de la pau, perquè triomfin l'amor i l'amistat.
Molts, massa d'aquests fills han caigut víctimes innocents de la guerra i de la violència, plantes arrencades en plena floració. És el nostre deure aconseguir que el seu sacrifici no sigui en va. Que la seva memòria ens infongui el valor de la pau, la força de perseverar en el diàleg sigui com sigui, la paciència per teixir dia rere dia l'entramat cada vegada més robust d'una convivència respectuosa i pacífica, a glòria de Déu i el bé de tots.
Per aconseguir la pau, es necessita valor, molt més que no pas per fer la guerra. Es necessita valor per dir "sí" a la trobada i "no" a l'enfrontament; "sí" al diàleg i "no" a la violència; "sí" a la negociació i "no" a l'hostilitat; "sí" al respecte dels pactes i "no" a les provocacions; "sí" a la sinceritat i "no" a la duplicitat. Per a tot això, es necessita valor, una gran força d'ànim.
La història ens ensenya que no n'hi ha prou amb les nostres forces per elles mateixes. Més d'una vegada hem estat a prop de la pau, però el maligne, per diversos mitjans, ha aconseguit impedir-la. És per això que som aquí, perquè sabem i creiem que necessitem l'ajuda de Déu. No renunciem a les nostres responsabilitats, però invoquem Déu com un acte de suprema responsabilitat, de cara a les nostres consciències i davant els nostres pobles. Hem escoltat una crida, i hem de respondre-hi: la crida a trencar l'espiral de l'odi i la violència; a doblegar amb una sola paraula: «germà». Però per dir aquesta paraula, tots hem d'aixecar la mirada al cel, i reconèixer-nos fills d'un mateix Pare.
A ell m'adreço jo, en l'Esperit de Jesucrist, demanant la intercessió de la Mare de Déu, filla de Terra Santa i Mare nostra. Senyor, Déu de pau, escolta la nostra súplica.
Hem intentat moltes vegades i durant molts anys resoldre els nostres conflictes amb les nostres forces, i també amb les nostres armes; molts moments d'hostilitat i de foscor; molta sang vessada; moltes vides destrossades; moltes esperances abatudes ... Però els nostres esforços han estat en va. Ara, Senyor, ajuda'ns tu. Dóna'ns tu la pau, ensenya'ns tu la pau, guia'ns tu cap a la pau! Obre els nostres ulls i els nostres cors, i dóna'ns la valentia per dir: «Mai més la guerra»; «Amb la guerra, tot queda destruït». Concedeix-nos el valor de dur a terme gestos concrets per construir la pau!
Senyor, Déu d'Abraham i els Profetes, Déu amor que ens has creat i ens crides a viure com germans, dóna'ns la força per ser cada dia artesans de la pau! Dóna'ns la capacitat de mirar amb benvolença tots els germans que trobem en el nostre camí. Fes-nos disponibles per escoltar el clam dels nostres ciutadans que ens demanen transformar les nostres armes en instruments de pau, els nostres temors en confiança i les nostres tensions en perdó! Mantingues encesa en nosaltres la flama de l'esperança per prendre amb pacient perseverança opcions de diàleg i reconciliació, perquè finalment triomfi la pau!
I que siguin desterrades del cor de tot home aquestes paraules: divisió, odi, guerra. Senyor, desarma la llengua i les mans! Renova els cors i les ments, perquè la paraula que ens porta a la trobada sigui sempre «germà» i l'estil de la nostra vida esdevingui shalom, pau, salam! Amén.
