Ens has fet per a tu, Senyor!

Entre les moltes preguntes que ens fem, una de les més freqüents és la que es refereix al perquè de l’existència del mal. Ho constata el Concili Vaticà II quan es demana: «Per què existeixen el dolor, el mal, la mort, malgrat tots els progressos? De què serveixen tantes conquestes si són a un preu sovint insuportable?» (GS 10). El mateix text ens dona la resposta quan afirma que l’Església creu que Crist, mort i ressuscitat per tots, dona a l’ésser humà la seva llum i la seva força per l’Esperit Sant, per tal que pugui respondre a la seva màxima vocació.

«Observar la realitat des de Déu dona un matís diferent a la visió de la barreja de blat i jull, tot i que la perplexitat d’aquesta amalgama ens desconcerti la majoria de vegades» (Il·lustració: Glòria Monés)

Amb aquesta confiança contemplem la nostra realitat. Observar-la des de Déu dona un matís diferent a la visió de la barreja de blat i jull, tot i que la perplexitat d’aquesta amalgama ens desconcerti la majoria de vegades. La impressió acostuma a ser que el mal és el més abundant. Més encara, la perplexitat és encara més gran perquè ens veiem impotents per solucionar les manifestacions del mal que sovint apareixen en forma d’injustícia i de violència, com també de malaltia i feblesa. Ho estem experimentant en aquest temps en el qual la pandèmia del Covid-19 està posant tota la humanitat en alerta, veient com el mal segueix estenent-se i se’ns demana cada vegada més atenció, responsabilitat i prudència, sense perdre l’esperança.

Ens té perplexes veure que el jull, com a expressió del mal, coexisteixi amb tant de bé i bondat com hi ha al nostre món. Aquesta tan diversificada «mala herba», tot i existir, no és la paraula definitiva sobre la nostra vida i la de la humanitat. És veritat que el problema del mal és un misteri i preocupa molt, però si centrem només en ell tota la nostra atenció correm el risc d’oblidar que el bé és infinitament més important i que existeix en abundància i està de la nostra mà treballar-lo i contagiar-lo. Jesús ens vol fer veure que la paraula definitiva serà donada pel bé molt per sobre del mal, i que aquest serà vençut, com ja l’ha vençut ressuscitant d’entre els morts.

Mentrestant, visquem en la certesa que la bona llavor ja està sembrada en l’hort de la comunitat de fe present enmig del món, també com a llevat. I, tot i que sigui imperceptible la seva presència i silenciosa la seva acció, és totalment eficaç. Treballa el nostre interior en el silenci dels nostres cors, preferint l’amor al temor i l’exhortació a la imposició, com un bon pedagog que és pacient i respecta el normal procés de creixement dels seus alumnes. Quan escoltem l’aspiració profunda del nostre cor, no podem sinó fer-nos pròpies aquestes paraules de sant Agustí en el llibre de les Confessions: «Ens has fet per tu, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que no reposi en tu.»

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Català, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , Permalink

Comments are closed.