Any nou, vida nova!

Il·lusió?, utopia?, desig?, possibilitat?, responsabilitat? Amb l’any nou, som un llibre de pàgines en blanc que hem d’escriure entre tots, solidàriament. Com un naixement, l’any que comença és un esdeveniment ple d’esperança. Un any que es fa de dies, de projectes de viure a fons cada hora, cada minut, cada segon. Viure el dia a dia en positiu és com situar-se en un gran espai que se’ns presenta com una pàgina que cal escriure bellament mitjançant la recerca de la veritat, la defensa del bé comú, la perspectiva oberta sobre el món i ulls capaços de veure «coses noves».

És la vida que hem rebut com a do, però que ara ens és novament confiada per fer-ne goig i poesia, per concretar-la en accions que facin fructificar amb gran generositat els talents rebuts. Caldrà ser lúcids i valents per anar superant progressivament la situació de crisi que vivim i que és el resultat de tant individualisme egoista.

La vocació a estimar ens convida a una nova forma de ser que farà de cada instant una nova oportunitat per procurar el bé de tots. Som ciutadans del món i sabem que no hi ha fronteres ni barreres, i que per això estem implicats en la seva marxa i tot ens afecta i condiciona. Però també hi ha la nostra realitat més immediata, la que tenim a mà i depèn de cadascú, allà on realment podem decidir. Aquest és el lloc de la nostra acció personal i social, lloc de l’edificació d’un futur de justícia i de pau, lloc de corresponsabilitat.

En el començament de l’any nou, Benet XVI ens convida a fixar-nos en els joves i transmetre’ls el valor positiu de la vida i suscitar en ells el desig de «gastar-la» al servei del bé. Aquest és el deure en el qual tots estem compromesos en primera persona. Veient els aspectes que més els preocupen, podem començar a escriure amb ells les ratlles d’una formació que els ajudi amb més profunditat a afrontar la realitat, que els prepari bé per formar una família i trobar un lloc estable de treball, fent de la seva capacitat efectiva una contribució en el món de la política, de la cultura i de l’economia. És possible edificar una societat amb un rostre més humà i solidari. Potser hi veuríem millor si ja des d’any nou aixequéssim més els ulls cap a Déu.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , Permalink

Deixa un comentari